Benvinguts al meu blog on aniré fent les entrades corresponents del meu
diari de pràctiques de psicopedagogia de l’assignatura PRÀCTICUM I.
Abans d’entrar en matèria, pròpiament dita, m’agradaria fer una petita
presentació personal. Em dic Alexandra, tinc 26 anys, actualment sóc mestra
substituta de les escoles públiques de Barcelona amb l’especialitat de
magisteri musical (amb feina a jornada completa, aquest curs, a l’escola Fort
Pienc) i estudiant de Psicopedagogia a la UOC.
Vaig decidir estudiar psicopedagogia perquè vaig considerar que seria una
formació molt útil en el meu dia a dia com a mestra. Crec que com a mestres és
important exigir-nos el màxim de preparació per a poder estar a l’alçada de les
exigències dels nostres alumnes i poder oferir les respostes més ajustades a
les seves necessitats.
Quan vaig començar aquesta segona carrera m’agradava la idea de conèixer la
tasca tant important que elaboren aquests especialistes a les escoles, sovint
és una feina que, tot i ser agraïda, queda una mica oculta. Com a mestres, molts
esperen simplement un seguit d’indicacions per saber com s'ha d’actuar dins l’aula
amb un alumne que se li diagnostica un TDAH, una dislèxia, un síndrome... però no ens parem a pensar en
la enorme responsabilitat que significa fer la intervenció a aquests nens i
nenes, la gran dedicació que implica un diagnòstic i la immensa tasca que
desenvolupen aquests professionals en el dia a dia d’aquests alumnes amb
necessitats educatives especials. És per això que vaig decidir estudiar
Psicopedagogia, per viure-ho des de dins, per tenir eines i recursos, per
sentir-me més pròxima a les necessitats d’aquests nens i nenes i més en
sintonia amb aquests grans professional.
No sé si el dia de demà encaminaré el meu futur laboral cap a aquesta
especialitat, de moment estimo ser mestra, gaudeixo molt del que implica
aquesta professió, per a mi la meva feina és molt vocacional, però des que he
començat les pràctiques, allò que en un principi havia de ser un complement a
la meva formació se’m presenta com a quelcom molt més atractiu, veure treballar
a l’Ana (la psicopedagoga del centre on realitzo les meves pràctiques), els resultats
que obté amb l’esforç de la feina constant, la satisfacció de l’evolució dels
nens i nenes i la immensa passió que hi posa, fa que no descarti poder vincular
el meu futur laboral amb la psicopedagogia el dia de demà, com diria el poeta
Miquel Martí i Pol “tot està per fer, i
tot és possible”.
Ens anem llegint!
Alexandra.
