TANCAMENT BLOC DEL PRÀCTICUM II

Realment se’m fa difícil fer un tancament del bloc ara mateix. Principalment perquè jo encara no he acabat la meva intervenció. El fet de començar una mica més tard pels problemes inicials a l’hora d’encaminar la meva intervenció em faran allargar una mica més la meva estada al centre de pràctiques, per tant, encara no tinc suficients dades objectives per dir si la tasca realitzada a tingut els seus fruits, si tant en Q. com el J. han millorat els seus mecanismes lectors, si comencen a gaudir o no d’aquest procés...

El que sí que puc dir és que jo, a nivell personal, he gaudit molt de tot aquest llarg camí, des del Pràcticum I fins ara, ja apunt de finalitzar el Pràcticum II. He après un munt de coses ja sigui a través de la observació, en la tasca de preparar material com a l’hora d’aplicar totes aquestes activitats. He establert un vincle molt positiu amb tots dos casos, m’he implicat per aconseguir fer una intervenció al màxim d’ajustada i que segueixi la línia del centre psicopedagògic on estic realitzant les pràctiques.

També és cert que m’hauria agradat disposar de més temps (o saber organitzar millor el temps del que disposava) per poder-me implicar encara més i preparar més material per poder treballar, buscar una implicació més global, proposar pautes a les famílies, etc. però no ho he pogut fer. Per això m’he vist una mica coixa en aquest sentit i sovint he tingut la sensació que no podia arribar a tot tal i com m’hauria agradat. M’ha costat molt gestionar el temps necessari per a fer unes pràctiques, amb la meva feina, les altres assignatures i altres activitats externes que realitzo. 

Tot i això, el meu balanç final és força positiu.

CADASCÚ TÉ EL SEU LLIBRE. VISITA A LA BIBLIOTECA.

Com ja he dit abans, jo he tingut una relació una mica curiosa amb el món de la lectura. Quan era petita m’encantava, llegia molts contes amb les meves germanes, els nostres pares sempre ens explicaven contes abans d’anar a dormir i tinc records molt macos d’aquella etapa lectora. Després, amb el començament de la preadolescència i l’adolescència, aquesta relació es va veure una mica truncada. Suposo que no vaig saber encaminar l’assumpte, a més a més a l’escola mai se’m va presentar la lectura com una cosa entretinguda i divertida, els llibres que em proposaven per llegir no m’agradaven i ho vaig agafar més com una obligació i no pas per plaer.

Ara bé, tot va canviar el dia que vaig trobar EL MEU LLIBRE, i va ser per casualitat, vaig agafar un llibre que la meva germana gran tenia a la seva habitació que em va semblar que no era gaire llarg i em va cridar l’atenció. El llibre era el de “La pell freda”, d’Albert Sánchez Piñol.

I aquesta és una anècdota que he explicat al J. perquè em sento molt identificada amb la situació que ell està passant i vull que per a ell les coses siguin diferents, vull que trobi EL SEU LLIBRE com em va passar a mi, m’he marcat aquest objectiu i vull transmetre-li aquesta importància de llegir per gust i no per obligació.

És per això, que hem dedicat una sessió per anar a la biblioteca d’Horta que és la que queda més pròxima al centre Psicopedagògic AnCel. El primer que hem fet ha estat fer-lo soci de la Xarca de Biblioteques de Barcelona i explicar-li totes les avantatges de tenir aquest carnet que, no només li permetrà  treure’n llibres de lectura, sinó que també podrà accedir a material audiovisual, videojocs, música, revistes, guies de viatge...

Hem fet un recorregut per la biblioteca, li he ensenyat com fer una recerca d’un llibre segons la referència, a com gestionar el seu compte personal per ampliar el servei de préstec en cas de ser necessari i seguidament hem demanat assessorament per a trobar EL SEU LLIBRE. És important que sàpiga que els i les bibliotecàries són persones que sempre el poden assessorar a l’hora d’escollir algun llibre, ell ha explicat que li agradaria llegir algun llibre juvenil sobre ciència ficció i li han recomanat tres llibres. Hem anat a seure en una de les taules buides i els hem estat mirant. N’hem llegit el resum, els hem fullejat per dins, n’hem llegit algun paràgraf i finalment ha decidit que se’n volia endur dos dels tres llibres a casa.

No sé pas si algun d’aquests dos llibres serà EL LLIBRE del J. com en el seu moment ho va ser per a mi el llibre de “La pell freda”, però marxo satisfeta perquè com a mínim avui ha marxat amb dos llibre sota el braç i amb ganes de començar a llegir-los.

LA COVA DE LECTURA

Quan jo era petita, m’encantaven els contes. Després, ja una mica més gran, van aconseguir (o jo no vaig saber mantenir aquella passió inicial) que acabés avorrint la lectura i els llibres (ara per sort torno a ser una apassionada de la lectura). Però tinc un record de la meva infància molt positiu que m’agradaria compartir.

Jo dormia amb la meva germana petita en una habitació amb llitera. Aquesta llitera tenia una disposició que , si deixàvem caure els llençols del llit de dalt cap a baix, aconseguíem fer una cova. Doncs la meva germana petita i jo ens hi passàvem hores senceres llegint llibres, cartes secretes, missatges misteriosos... dins de la cova amb una llanterna.

És per això que, de la manera que hem pogut i amb una mica d’imaginació, al centre AnCel, amb cadires coixins i uns mocadors, hem construït una cova i ens hem ficat dins per llegir amb llanterna un petit conte. Hem fet lectura compartida, una pàgina jo, una en Q. d’aquesta manera tan llegeixen ells com gaudeixen de l’audició d’un conte.

Crear una atmosfera màgica, diferent, atractiva, és molt important per fomentar i potenciar el gust per la lectura. Li he demanat a en Q. que intenti fer-se ell també una cova per a llegir, o que busqui un raconet especial per casa on estigui còmode i on pugui fer el seu petit “santuari” de lectura.

Comparteixo també amb vosaltres un article on explica la importància de trobar un bon lloc per a llegir i on exposa alguns consells per a fer una bona lectura.

http://www.ara.cat/suplements/criatures/raco-llegir_0_1564043614.html

EXERCICIS PER AMPLIAR EL CAMP VISUAL I L’AGILITAT VISUAL

Per treballar amb el J. mecanismes per millorar la velocitat lecora, he preparat un petit dossier amb algunes activitats que poden ajudar a treballar i ampliar el camp visual i l’agilitat visual. Una manera atractiva per treballar-ho és amb exercicis com els que ofereix el mític llibre de “Busca a Wally”.

Una altra activitat és la de intentar llegir columnes de paraules seguint una línia que les travessa pel mig. Aquest exercici al principi costa una mica, però és important que s’esforcin i el facin bé ja que d’aquesta manera aconseguim ampliar molt el camp visual.

Fer laberints amb els ulls, sense llapis per trobar-ne la sortida, senyalar números col·locats en de forma desordenada en una quadricula, buscar paraules repetides en un llarg llistat de paraules molt similars, etc. Tots aquest exercicis ens serveixen també per millorar l’agilitat visual.

Aquests són exercicis curts i àgils, s’han d’anar repetint al llarg de les sessions perquè siguin efectius, però s’ha de plantejar com un joc, dedicar-hi uns minuts de cada sessió, sense abusar-ne perquè cansa, sobretot al principi quan no tenen la vista entrenada.

ENTRENA'T PER LLEGIR

Com ja he comentat abans, tindre diferents suports a l’hora de treballar fa que el procés sigui més dinàmic i atractiu. En aquest cas, amb el Q. hem treballat amb una activitat que es troba dins del portal de l’Edu365.cat.

"Entrena't per llegir" és un projecte d'entrenament lector. S'hi pot treballar individualment des de casa o des de l'escola/centre educatiu atenent als diferents ritmes d'aprenentatge. Aquest factor és important perquè d’aquesta manera en Q. també podrà treballar des de casa a la vegada que s’ho passa bé.

Objectius

Aquest material està constituït per un seguit d'activitats relatives al procés de descodificació i de comprensió lectora. Es pretén:

• Aportar una sèrie d'exercicis sistematitzats i seqüenciats que complementin el treball de lectura que es realitza a l'escola.

• Potenciar en els alumnes habilitats lectores:

-          Entrenant la conducta ocular dins d'un àmbit significatiu.

-          Activant els coneixements previs del tema escollit.

-          Facilitant l'ampliació de vocabulari.

• Motivar els nens i les nenes per millorar la seva competència lectora utilitzant un programa informàtic amb material interactiu, prou atractiu i lúdic, ajustat al seu nivell de lectura. 

Característiques del material

• El material d'entrenament lector "Entrena't per llegir" està estructurat i seqüenciat en tres blocs, anomenats "comença a córrer", "mig fons" i "marató". Cada bloc està format per sis unitats. Amb el Q. hem treballat amb el “comença a córrer” que és el material pensat i preparat per a nens i nenes de C.I.

• Dins de cada unitat hi ha sis grups d'activitats diferents. Cadascuna està identificada amb una icona que es va repetint en totes les unitats, només canvia el color del llibre.

• En acabar algunes activitats, s'hi pot comprovar la seva eficàcia en l'entrenament lector: pujant a un pòdium, obtenint medalles o copes o bé passant de llarg. Altres són autocorrectives (no deixa posar la lletra si està malament, etc.). Sempre es poden repetir les activitats per tal de millorar el resultat final.            

Treballar amb suport digital acostuma (no sempre) a ser molt efectiu, ells estan molt habituats a treballar amb ordinadors i pantalles, i poder treballar d’una forma autònoma també resulta atractiu i molt educatiu.

MÈTODE PER MILLORAR LA VELOCITAT LECTORA

A vegades trobem a la xarxa material preparat per altres persones que ens poden ser de gran utilitat. En aquest cas, hi ha un mètode per millorar la velocitat lectora que està fet i preparat per la Psicòloga Clínica Infantil i Juvenil Cristina Ibáñez Suárez. Aquest mètode pretén contribuir en la millora i consolidació de l’aprenentatge de la lectura en els nens i nenes. L’objectiu principal és treballar per tal que els alumnes adquireixin tècniques per desxifrar es lletres, síl·labes i paraules i així mecanitzar i millorar la seva velocitat lectora.

El material consta d’un seguit de fitxes de lectura, organitzades per fases, on es treballen diferents tipus de paraules de menor a major dificultat. Els nens han de llegir 60 paraules en 2 minuts, si aconsegueixen llegir totes les paraules, sense cap error dins d’aquests dos minuts, podran passar a la següent fase.

 Si el nen no ha aconseguit llegir les 60 paraules dins del temps determinat, es registra el número de paraules (dins del full de registre) i a la següent sessió es repeteix la mateixa fase, amb l’objectiu de superar la puntuació obtinguda a la última sessió.

La lectura s’ha de realitzar seguint un ordre. Les paraules s’han de llegir per columnes i l’alumne no pot saltar-se’n cap. Si ho necessita, pot fer tots els intents que vulgui fins aconseguir llegir la paraula que li resulta difícil. Només després podrà continuar amb la resta de paraules.

UN PETIT TEXT INICIAL

Començo totes dues intervencions amb la lectura d’un petit text inicial. Aquest text no és un text agafat de qualsevol manera, és un text buscat expressament pel J. i pel Q.

Així doncs és important conèixer bé a cada nen, saber-ne els gustos, les inquietuds, els interessos. Si aconseguim que d’entrada hi hagi un interès inicial pel text, partim amb clara avantatge ja que, el seu grau de concentració i la seva predisposició davant aquella lectura ens ajudarà molt.

Pel Q., un apassionat dels rèptils, he triat el fragment d’un conte que es diu “pell de cocodril”, una faula que parla sobre el perquè els cocodrils tenen la pell tan rugosa i dura. És un conte amb missatge del qual posteriorment se’n pot fer tot un treball de reflexió amb el nen. Trobo que està bé buscar i llegir textos que et permeten fer-ne un treball posterior de diàleg i de reflexió.

Per al J. un nen ja força més gran, amb un caràcter força tancat, porta molts anys rebutjant la lectura, no se sent còmode llegint, no el motiva, es cansa enseguida i prefereix passar-se el dia davant l’ordinador. Així que he escollit per ell un fragment de la trilogia Millenium, una novel·la negra on la protagonista és Lisbeth Salander, una hacker amb un caràcter molt introvertit i molt poc comunicativa però que és una experta en ordinadors.

Totes dues lectures les hem cronometrat i hem anotat el temps que han necessitat per llegir-la. Aquesta mateixa lectura la repetirem al final de tota la intervenció, l’últim dia. D’aquesta manera, també tindrem una dada objectiva per avaluar la millora al llarg d'aquest procés.

ACTIVITATS

A l’hora de plantejar aquesta intervenció per millorar el nivell lector de tots dos nens, vaig considerà que, com tot a la vida, quan veiem resultats i millores a curt termini i fàcilment quantificables, sempre ens dóna un grau extra de motivació. Per això veureu que en moltes de les activitats que he realitzat hi ha un registre per poder anar veient la millora progressiva i per donar un petit incentiu i increment de la motivació a l’hora de realitzar els exercicis ja que els mateixos infants tenen ganes de superar l’últim resultat anotat.

Evidentment, com en J. i el Q. tenen edats molt diferents (16 i 8 anys respectivament) les activitats són totalment diferents, però a més a més, aquest material que he recollit (una part de les activitats no estan fetes o plantejades per mi, sinó que és un material que ja estava prèviament preparat) i el material que jo he fet, es pot i s’ha de personalitzar per a cada nen, d’aquesta manera, tot i que la intervenció inicial està plantejada per aquests dos casos, com que a la tutora del centre li va semblar adient, també l’estic posant en pràctica amb altres infants i sempre que ho considero possible, adapto els exercicis o el material per fer-lo més personalitzat i proper a l’infant.

També crec que és important variar el suport i format de les activitats, i més en el cas del Q. (el nen de 8 anys) que necessita estímuls constants per no perdre’s i activitats molt dinàmiques i diverses per mantenir la seva atenció. Així doncs hi ha activitats amb suport de paper, activitats amb suport digital, jocs…

També cal dir que, a vegades preparem un material que considerem que pot ser molt útil o que pensem que agradarà molt a l’infant i que en podrem treure suc, però a l’hora de posar-lo en pràctica, ja sigui perquè en aquell precís moment l’infant en qüestió no té un bon dia, o simplement no gaudeix del procés d’aprenentatge plantejat, és important no insistir-hi, en cap cas ha de veure la lectura com un moment desagradable o avorrit sinó tot el contrari, hem de buscar despertar l’interès, la curiositat i tot d’inputs positius.

PERQUÈ HE ESCOLLIT TREBALLAR LA VEOLCITAT LECTORA?

Després dels problemes inicials que he comentat que vaig tenir a l’hora de proposar una intervenció i començar a treballar-la, vaig començar a enfilar cap al treball dels mecanismes lectors, la velocitat lectora, etc.  Un dels motius principals per a escollir aquest punt en concret de tota una intervenció en un cas de dislèxia va ser principalment, perquè hi havia una demanda real. Concretament tant en J. com en Q. presentaven uns resultats molt baixos en els processos lectors.

Crec que és un aspecte que es pot treballar de moltes maneres i a mi em motiva especialment. A més a més, a nivell personal puc entendre molt bé com se senten tots dos infants ja que jo quan era petita també vaig tenir forces problemes amb tot el procés de la lectoescriptura, recordo els nervis d’haver de llegit en veu alta davant de la classe, la desmotivació davant dels llibres i les paraules que se’m feien muntanyes. En el seu moment, crec que ningú va saber donar-me estratègies i recursos per millorar, realment sento que mai em va agradar llegir de petita perquè ningú em va fer veure que llegir també podia ser divertit i per això per a mi aquesta intervenció presenta un punt de motivació personal extra.

DESPERTAR-LOS EL GUST PER LA LECTURA

Un dels objectius que m’he marcat en aquesta intervenció és el de despertar i fomentar el gust per la lectura. Tant en Q. com el J. estan molt poc motivats per la lectura, no els agrada llegir, el Q. perquè encara no té fluïdesa i no té els mecanismes lectors ben assolits, no empra la via lèxica o reconeixement global de les paraules i es cansa enseguida. Al J. tampoc li agrada llegir, no el motiva la lectura a l’escola, no té ni l’hàbit ni el costum de llegir i per tant, també mostra problemes en el reconeixement global de les paraules.

En aquesta entrada m’agradaria compartir amb vosaltres algunes parts d’un article que va publicar el diari ARA que, justament, parla de la importància de fomentar la lectura en els infants però d’una manera pròxima i atractiva pels infants.

Els testos s’assemblen a les olles. Ho diu la frase feta, però també estudis sobre els hàbits lectors en l’etapa infantil. “El 65% dels infants gaudeixen de la lectura quan els seus pares també ho fan”, diu David Duran, coordinador del Grup de Recerca sobre Aprenentatge entre Iguals (GRAI). Per la seva banda, l’escriptor Joan Portell,[…] recomana als pares que inverteixin hores a llegir amb els fills quan són petits. “Si ho fan, si els ensenyen contes, si llegeixen junts, si en gaudeixen, després a l’adolescència segur que s’estalviaran hores de repàs”, comenta.

Llegir fa persones més lliures, perquè accedeixen al coneixement. També se sap que fa que el pensament sigui més precís, perquè adquirir llenguatge (a través de la lectura) ho facilita. Per això es diu i es repeteix que cal fer joves lectors. Ara bé, la tasca, la d’encomanar el gust per la lectura, sovint s’adjudica com a feina exclusiva a l’escola. Com passa amb moltes d’altres. “Molts estudis mostren que el treball conjunt entre l’escola i la família en multiplica els efectes”, diu Duran. És a dir, “es tracta que les criatures percebin continuïtat en el que es valora en tots dos contextos”.

Deixo l’enllaç de l’article per si esteu interessats en llegir-lo sencer.

http://www.ara.cat/suplements/criatures/Despertar-los-llegir-llibres-infancia-adolescencia_0_1564043611.html

INTERVENCIÓ BASADA EN EL MODEL CONSTRUCTIVISTA

Què és el constructivisme?

És la idea que defensa que l’individu és una construcció pròpia que es va produint dia a dia com a resultat de la interacció entre l’ambient i les disposicions internes. En conseqüència, el coneixement és una construcció del ésser humà que depèn de dos aspectes fonamentals:

          -          Els coneixements previs.

          -          L’activitat externa o interna que l’aprenent realitza al respecte.

La concepció del model constructivista de l’aprenentatge escolar defensa la idea que la finalitat de l’educació que s’imparteix en les institucions educatives és promoure els processos de creixement personal de l’infant.

La meva intervenció l’he plantejat des d’un model constructivista. Tal i com diu Coll (1990), la concepció constructivista s’organitza al voltant de tres idees fonamentals:

1- L’infant es el responsable últim del seu propi procés d’aprenentatge.

2- L’activitat mental constructiva de l’infant s’aplica a continguts que tenen ja un grau considerable  d’elaboració.

3-  La funció del docent/psicopedagog és la d’encaminar els processos de construcció de l’infant              amb el saber col·lectiu culturalment organitzat.

Així doncs, a l’hora de plantejar les diferents activitats en la meva intervenció, intentaré provocar que sigui l’infant el que busqui el procés d’aprenentatge que vagi construint els seus esquemes de coneixement propis amb les seves experiències educatives anteriors, esquemes que possibilitaran la interpretació dels nous coneixements. Per tant, per introduir un nou coneixement, cal partir dels seus coneixements previs, i tenir en compte què és capaç de fer sol, i què pot aprendre amb l’ajuda d’altres persones, ja sigui observant-les, imitant-les, col·laborant, seguint consignes... La distancia entre allò que es pot fer sol i amb ajuda, es el que Vigotsky anomena Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP).  El procés de construcció del nou aprenentatge, en relació amb el que ja sap, facilita a l’alumnat poder atribuir-li un significat, és a dir, fer-ne un aprenentatge significatiu, que a la vegada està molt vinculat a la funcionalitat del mateix, a la seva utilitat, resumint, amb la possibilitat que puguin ser utilitzats en altres ocasions. En aquest procés, la interacció entre professor, alumnes i activitats d’aprenentatge estarà mediatitzada pel llenguatge, a través del diàleg i la negociació en el que s’anomena Triangle interactiu, i que identifica a professor, alumne i continguts, com a elements bàsics i necessaris per a aconseguir l’aprenentatge significatiu. 

CONÈIXER ALS INFANTS DÓNA MOLTES PISTES PER A FER UNA BONA INTERVENCIÓ.

En aquesta nova entrada m’agradaria parlar i reflexionar sobre la importància de conèixer bé els subjectes amb qui es treballa i a qui es pretén fer una intervenció.

Com ja he comentat en l’anterior entrada, la meva intervenció es basarà en la preparació i posterior aplicació de tot un material elaborat per a treballar la lectura eficaç, millorar-ne l’agilitat i la posterior comprensió.

El material elaborat serà el màxim de personalitzat que es pugui, cada nen/a és un món i com a futurs psicopedagogs hem de ser conscients que moltes vegades, el que per a uns són eines i recursos efectius, per altres no, i hem de ser capaços de veure i entendre quines poden ser aquelles modificacions i aportacions que podem fer perquè cadascun dels nostres alumnes senti que aquell material ha estat prepara’t per a ell. Si senten que la intervenció és propera i que les tasques a realitzar són del seu interès, els resultats seran molt més positius i immediats, i la motivació i les ganes de treballar seran molt més elevades.

Així doncs, jo no començaré la tasca d’elaborar el material des de zero ja que, com que he realitzat el Pràcticum I en aquest mateix centre, ja parteixo amb uns coneixement previs que em facilitaran molt la tasca, però vull apuntar, que al llarg de tot el meu procés d’observació en el Pràcticum I, quan la psicopedagoga del centre realitzava un diagnòstic nou i una posterior intervenció, les primeres sessions sempre les dedicava a conèixer l’infant, sempre treballava per crear un vincle proper i afectiu, còmode per treballar i lliure perquè els nens i les nenes es poguessin expressar (quines eren les seves frustracions, inquietuds, hobies...).

Per acabar aquesta entrada doncs, faré una petita descripció de com són els dos infants amb els qui realitzaré la meva intervenció.

En Q. té 8 anys, actualment està a 2n de primària. És un nen força inquiet, molt enèrgic, li agrada jugar i és un nen molt curiós. Ja fa gairebé un any que ve al centre amb un diagnòstic de dislèxia.

En J. té 16 anys i està cursant 3r d’ESO. En J. va arribar al centre a mitjans del semestre passat mentre jo estava realitzant el Pràcticum I. Va venir sense diagnòstic previ i amb molts angoixes i inseguretats. És un noi força introvertit i molt educat, manté sempre una actitud molt formal i es mostra molt disposat a treballar en tot moment, però no acabo de saber si aquesta actitud és més un posat que fins al moment li ha donat resultat per anar tirant endavant que no pas una actitud convençuda i conscient.

A banda d’aquests dos casos en els que em centraré, la psicopedagoga del centre m’ha comentat que puc intentar aplicar aquest material que vagi elaborant amb un parell d’infants més a qui també els anirà molt bé.