INTERVENCIÓ BASADA EN EL MODEL CONSTRUCTIVISTA

Què és el constructivisme?

És la idea que defensa que l’individu és una construcció pròpia que es va produint dia a dia com a resultat de la interacció entre l’ambient i les disposicions internes. En conseqüència, el coneixement és una construcció del ésser humà que depèn de dos aspectes fonamentals:

          -          Els coneixements previs.

          -          L’activitat externa o interna que l’aprenent realitza al respecte.

La concepció del model constructivista de l’aprenentatge escolar defensa la idea que la finalitat de l’educació que s’imparteix en les institucions educatives és promoure els processos de creixement personal de l’infant.

La meva intervenció l’he plantejat des d’un model constructivista. Tal i com diu Coll (1990), la concepció constructivista s’organitza al voltant de tres idees fonamentals:

1- L’infant es el responsable últim del seu propi procés d’aprenentatge.

2- L’activitat mental constructiva de l’infant s’aplica a continguts que tenen ja un grau considerable  d’elaboració.

3-  La funció del docent/psicopedagog és la d’encaminar els processos de construcció de l’infant              amb el saber col·lectiu culturalment organitzat.

Així doncs, a l’hora de plantejar les diferents activitats en la meva intervenció, intentaré provocar que sigui l’infant el que busqui el procés d’aprenentatge que vagi construint els seus esquemes de coneixement propis amb les seves experiències educatives anteriors, esquemes que possibilitaran la interpretació dels nous coneixements. Per tant, per introduir un nou coneixement, cal partir dels seus coneixements previs, i tenir en compte què és capaç de fer sol, i què pot aprendre amb l’ajuda d’altres persones, ja sigui observant-les, imitant-les, col·laborant, seguint consignes... La distancia entre allò que es pot fer sol i amb ajuda, es el que Vigotsky anomena Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP).  El procés de construcció del nou aprenentatge, en relació amb el que ja sap, facilita a l’alumnat poder atribuir-li un significat, és a dir, fer-ne un aprenentatge significatiu, que a la vegada està molt vinculat a la funcionalitat del mateix, a la seva utilitat, resumint, amb la possibilitat que puguin ser utilitzats en altres ocasions. En aquest procés, la interacció entre professor, alumnes i activitats d’aprenentatge estarà mediatitzada pel llenguatge, a través del diàleg i la negociació en el que s’anomena Triangle interactiu, i que identifica a professor, alumne i continguts, com a elements bàsics i necessaris per a aconseguir l’aprenentatge significatiu.