CONÈIXER ALS INFANTS DÓNA MOLTES PISTES PER A FER UNA BONA INTERVENCIÓ.

En aquesta nova entrada m’agradaria parlar i reflexionar sobre la importància de conèixer bé els subjectes amb qui es treballa i a qui es pretén fer una intervenció.

Com ja he comentat en l’anterior entrada, la meva intervenció es basarà en la preparació i posterior aplicació de tot un material elaborat per a treballar la lectura eficaç, millorar-ne l’agilitat i la posterior comprensió.

El material elaborat serà el màxim de personalitzat que es pugui, cada nen/a és un món i com a futurs psicopedagogs hem de ser conscients que moltes vegades, el que per a uns són eines i recursos efectius, per altres no, i hem de ser capaços de veure i entendre quines poden ser aquelles modificacions i aportacions que podem fer perquè cadascun dels nostres alumnes senti que aquell material ha estat prepara’t per a ell. Si senten que la intervenció és propera i que les tasques a realitzar són del seu interès, els resultats seran molt més positius i immediats, i la motivació i les ganes de treballar seran molt més elevades.

Així doncs, jo no començaré la tasca d’elaborar el material des de zero ja que, com que he realitzat el Pràcticum I en aquest mateix centre, ja parteixo amb uns coneixement previs que em facilitaran molt la tasca, però vull apuntar, que al llarg de tot el meu procés d’observació en el Pràcticum I, quan la psicopedagoga del centre realitzava un diagnòstic nou i una posterior intervenció, les primeres sessions sempre les dedicava a conèixer l’infant, sempre treballava per crear un vincle proper i afectiu, còmode per treballar i lliure perquè els nens i les nenes es poguessin expressar (quines eren les seves frustracions, inquietuds, hobies...).

Per acabar aquesta entrada doncs, faré una petita descripció de com són els dos infants amb els qui realitzaré la meva intervenció.

En Q. té 8 anys, actualment està a 2n de primària. És un nen força inquiet, molt enèrgic, li agrada jugar i és un nen molt curiós. Ja fa gairebé un any que ve al centre amb un diagnòstic de dislèxia.

En J. té 16 anys i està cursant 3r d’ESO. En J. va arribar al centre a mitjans del semestre passat mentre jo estava realitzant el Pràcticum I. Va venir sense diagnòstic previ i amb molts angoixes i inseguretats. És un noi força introvertit i molt educat, manté sempre una actitud molt formal i es mostra molt disposat a treballar en tot moment, però no acabo de saber si aquesta actitud és més un posat que fins al moment li ha donat resultat per anar tirant endavant que no pas una actitud convençuda i conscient.

A banda d’aquests dos casos en els que em centraré, la psicopedagoga del centre m’ha comentat que puc intentar aplicar aquest material que vagi elaborant amb un parell d’infants més a qui també els anirà molt bé.