DEVOLUCIÓ D'UN INFORME

És dels meus primers dies de pràctiques, encara estic situant-me una mica, coneixent els nens i la manera de treballar de les professionals. Avui veuré com l’Ana fa una devolució de l’informe fet al K.

El K. és un nen d’11 anys, va a 6è de primària i està traient molt males notes. Els pares estan preocupats, pensen que potser li està passant quelcom al seu fill i no han pogut atendre’l com calia, sempre ha tingut dificultats a l’escola i el tutor ha recomanat que se li fes un diagnòstic per veure on pot estar el problema, ja que considera que té prou capacitat com per treure millors notes.

Els objectius d’aquesta sessió són els de transmetre als pares de la manera més comprensible possible quins han estats els resultats de la passació de les diferents proves de diagnòstic, posar en situació a la família de quins poden ser els camins a seguir i procurar per tots els mitjans garantir una implicació total amb la família i els diferents agent implicats perquè les decisions preses es duguin a terme sense entrebancs.

A la devolució hi acudeix només la mare del K. i també hi som l’Ana (psicopedagoga) i jo.

El primer que em crida l’atenció és la gran capacitat que té l’Ana per mostrar-se propera, la mare del K. està força nerviosa, se la veu preocupada i amb ganes d’obtenir respostes i indicacions que puguin ajudar al seu fill. És per això que em fixo molt en la forma que l’Ana prova de tranquil·litzar-la, crec que és important que l’inici des de l’inici de l’entrevista es procuri relaxar l’ambient, ja sigui parlant de coses que no tenen a veure amb el K. o explicant alguna anècdota divertida o curiosa que s’hagi donat en algunes de les sessions que l’Ana ha fet amb el K. També és bo treure a la llum de seguida coses bones que ha pogut veure del nen que incrementin tots els aspectes positius que té en K. “ Quin nen més educat, ha estat un gust treballar amb ell”, “S’ha portat molt bé, i mira que l’hem fet treballar molt!”.  En seguida es veu com canvia l’actitud i la postura de la mare, i ara sí que és un bon moment per entrar en matèria i posar damunt la taula tots aquells aspectes que han anat sortint en les diferents proves.

Si una cosa puc destacar al llarg de la sessió és que, tot i que es parla de les dificultats (en K. presenta una dislèxia lleu, té problemes de memòria de treball i es mostra molt conformista amb la situació, no sembla que l’afecti suspendre assignatures, i últimament està tenint alguns problemes conductuals amb els companys), constantment es van reforçant els aspectes positius que es poden veure a través de les proves (el seu coeficient intel·lectual és bo, la predisposició davant la feina també és bona...).

Al final de la reunió la mare es mostra una mica abatuda, la inseguretat, l’autoinculpació que tot això estigui passant per no haver reaccionat abans i la por que aquest fet pugui fer que ara resulti molt difícil posar-hi solució semblen una càrrega molt important i sovint hi ha molts pares que la senten. Pares que tenen llargues jornades de treball que poden pensar que no han dedicat suficient temps als seus fills i a les necessitats que aquests puguin tenir.

És molt difícil a vegades lidiar amb aquestes situacions. Com a professional tens ganes de donar una resposta immediata, garantir els millors resultats en un espai de temps immediat, però no pots. És important fer veure a les famílies que el procés de treball serà llarg, però que si el grau d’implicació per part de tots els agents implicats és elevat, els resultats arribaran abans, i que mai és tard per posar-se a treballar, cal agafar-ho amb ganes i sense por, i anar valorant molt positivament els petits canvis que vagin sorgint al principi per garantir que en vinguin de més importants.

Ha estat un dia força intens. M’agrada la forma de transmetre un missatge optimista que ha tingut l’Ana, hi ha molt feina per fer, però quan el professional que tens davant et garanteix tota la seva dedicació i els recursos possibles per garantir que aquesta tasca es realitzi de la forma més adequada et dóna la tranquil·litat i la seguretat que el teu fill o filla no podria estar en un millor lloc.