LA CURSA DE LES PARAULES

Treballar d’una forma lúdica i entretinguda ajuda a augmentar el nivell d’atenció i a assimilar millor els conceptes.

En la gran majoria de sessions de reeducació de la dislèxia, l’Ana està emprant una metodologia que trobo que és molt efectiva i que ajuda als nens i nenes dislèctics que tenen un greu problema amb l’ortografia, a millorar i a veure ràpidament bons resultats a la vegada que gaudeixen i agafen un hàbit de treball.

Per començar, cal detectar aquelles paraules on l’error és més comú, cal que siguin també paraules d’ús quotidià. Una bona eina és fer un dictat que treballi una norma ortogràfica en concret i detectar els errors. Aquestes paraules seleccionades, l’Ana les anota en unes tires de paper petites i es col·loquen en un sobre que l’infant s’emportarà a casa. Aquestes paraules cal que les repassi cada dia, un període de temps curt però a consciència (poden ser 5 minuts, però cal que es faci bé). No cal que les escrigui ni que ningú les hi dicti, simplement que agafi la paraula, la miri i intenti reproduir-la dins de la seva “pissarra màgica”.

Aquest exercici previ ens dóna peu a començar la cursa de les paraules. Per això cal tenir 4 sobres. En aquest sobres els hi posarem 4 noms que corresponguin a un grau de satisfacció gradual com podria ser per exemple:

1-      Comença a estar bé.

2-      Està força bé.

3-      Està super bé.

4-      Està fantàstic genial!

Aquests noms es poden negociar i decidir amb el nen o nena, cal implicar-los al màxim amb el joc.

La cursa comença amb les paraules mirades de casa. Cal escriure-les correctament, s’utilitza normalment la pissarra digital, que també és un element molt engrescador. L’Ana les dicta i si la paraula està ben escrita passa al sobre 1 “comença a estar bé”. Si la paraula no ha estat ben escrita retorna al sobre de casa perquè se la puguin mirar de nou. A mesura que van passant les sessions les paraules van passant de sobre, si es fan correctament passen al sobre següent, sinó es queden en aquell on estaven.

Les paraules s’acostumen a passar sempre a l’inici de la sessió, l’objectiu final és que arribin al sobre 4 “està fantàstic genial”, moment en el qual se suposa que la paraula ha quedat degudament assimilada i ja no s’escriurà amb cap error ortogràfic. Les paraules que arriben al sobre 4 ja no es tornen a preguntar, tot i que això no vol dir que en alguna sessió no se’n pugui recuperar alguna.

Normalment en el sobre de casa es procura que no hi hagi més de 10 paraules per mirar, i sempre en funció del nen o nena. Si es posen moltes paraules i no es poden mirar, no serveix de res i acaba convertint-se en una càrrega més que en un desafiament personal de passar-les totes al sobre 1.