Les lletres i jo,
un conte sobre la dislèxia, és un conte en format digital que acosta a pares,
mares i infants a entendre una mica millor aquesta dificultat.
És un conte escrit
en primera persona on es fa entendre la situació inicial d’un nen o nena que
pateix aquest trastorn. L’angoixa que
suposa una pàgina plena de paraules que es converteix en una muntanya de
lletres indesxifrables, l’aïllament que senten quan veuen que els seus companys
van avançant en el món de la lectura/escripturta i en el gust per aquesta i
ells no, la incomprensió dels més grans, etc. Finalment també ens mostra la clau per a
resoldre el problema, i és el perdre la por a aquestes lletres, és començar a
veure-les d’una forma divertida, més lúdica (una altra manera d’aprendre) i a
poc a poc, veient els resultats, aquests
nens van millorant.
D’aquest recurs
m’agradaria destacar-ne dos aspectes molt positius. El primer és el del format.
Quan els nenes i nenes perceben les coses de forma atractiva, la seva
predisposició i atenció millora. Això ho he pogut comprovar en les diferents
sessions on l’Ana ha passat aquest conte
amb la seva tableta. Ja pel simple fet de tindre aquest suport fa que els nens
s’hi impliquin més. Hem d’aprofitar aquest punt extra de motivació que implica
el format digital i usar-lo sense por, a més a més aquest conte il·lustrat té àudio per a fer la lectura i la comprensió més senzilles.
També m’agradaria
destacar la sensibilitat i senzillesa amb que està escrit aquest conte. Crec
que aconsegueix quelcom força complex (com a mínim amb els nens i nenes que jo
he observat) i és que enseguida se senten identificats amb les coses que li succeeixen
a la protagonista. Una cosa molt bona de fer durant la lectura i que l’Ana
feia, és anar fent preguntes i reflexions sobre allò que es comenta “A tu també
t’ha passat alguna vegada això de veure una muntanya de lletres en lloc de
paraules?” “A tu també et molestava que et diguessin que no t’esforçaves prou,
tot i que si que ho feies?”... D’aquesta manera s’aconsegueix que allò que els
feia sentir tant estranys, tant incompresos, es normalitzi i entenguin que hi
ha més persones que pateixen com ells, i que si es treballa amb ganes i
proporcionant les eines adequades se’n podran sortir perfectament.
Si esteu
interessats en aquest recurs per a treballar amb els vostres nens i nenes, us
adjunto un enllaç d’una pàgina on hi trobareu tota la informació i la manera
com descarregar-vos el conte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada