EL ROL DEL PSICOPEDAGOG

M’agradaria aprofitar aquesta entrada per a compartir un article que m’ha semblat molt interessant sobre el Rol del Psicopedagog.  L’he extret de la pàgina web del centre on realitzo les pràctiques, el centre AnCel. Crec que és un bon punt de partida per anar construint-nos una idea de com ha de ser un psicopedagog i quines tasques ha de desenvolupar. A banda de la informació i la observació que fem en el nostre pràcticum i de tota la formació que hem anat rebent amb les diferents assignatures, la lectura d’articles i treballs també ajuda a entendre quin paper realitza un psicopedagog i quin és l’objectiu que perseguirem.

Establir un context de col·laboració és important perquè emfatitza la responsabilitat compartida entre els diferents protagonistes de la tasca. Una conseqüència destacable és que els consultants tenen així l’oportunitat d’interioritzar l’anàlisi compartit, els plans elaborats, les condicions de implantació i, en definitiva, poden augmentar la seva competència i autonomia en la resolució de problemes. (Solé, 1998, p.56).

El rol que assumeix un psicopedagog varia segons l’enfoc des del que treballi. Des de l’enfoc educacional/constructivista, el rol d’un psicopedagog ha de ser de “consultor de procés”, entès el consultor com un expert que treballa intensament amb els consultants per implementar canvis en un procés concret. La tasca d’aquest assessor estarà basada en la col·laboració. (Solé, 1998)

Una de les tasques principals del psicopedagog en els centres és explicar la seva funció. En aquest sentit, Selvini i altres (1985, citat a Solé, 1998) exposen que el psicòleg que d’entrada es defineix a sí mateix com complementari en relació amb la transcendència del problema i necessitat de la informació i els coneixements que poden proporcionar els demés, implícitament (...) convida als seus interlocutors a formar una aliança que apunta a un objectiu comú.

En aquest context, considerem al psicopedagog tant com un professional compromès amb els objectius de millora de la qualitat de l’ensenyament com un assessor per al canvi de la institució. Aquests canvis, per una banda, han de permetre al centre organitzar un ensenyament òptim per a cada alumne, i per l’altra, estaran vinculats a aspectes organitzatius i curriculars, lligats per tant a la concreció pràctica i quotidiana de la tasca educativa (Solé, 1998).

En referència a com ha d’abordar el psicopedagog les demandes que li fan, Marrodan i Olivan (1996, citat a Solé, 1998) assenyalen que la primera tasca psicopedagògica davant d’una demanda consisteix en analitzar a què respon i valorar la pertinència o no d’iniciar el seu abordatge. En un segon moment, tractarem de compartir aquest anàlisi amb el professorat i explicitarem els objectius de la col·laboració, la redefinició o el no inici de la col·laboració en el cas de que veiem que no obeeix a una necessitat en la que puguem aportar ajudes.

Finalment, perquè en un centre es produeixin canvis, el primer que necessita saber el psicopedagog són els motius que té la institució per canviar i si té alguna implicació el moment en què la institució fa la demanda pel que respecta a la intervenció o assessorament. A continuació, donada la demanda per “vàlida”, cal que el psicopedagog sàpiga quina és la capacitat de col·laborar dels col·lectius als que es dirigeix la intervenció. Operar per al canvi es costós, i exigeix uns compromisos mutus que permetin conduir de forma adequada la tasca de la que es tracti (Solé, 1998).